TIPUS D'APLICACIÓ

POLIURETÀ PROJECTAT (obra nova)

Format per dos components líquids, poliol i isocianat, que al barrejar-se produeixen una reacció química exotèrmica que forma l’escuma en pocs segons. S’aplica per una projecció. Es torna semirígida en pocs segons, formant una escuma amb un percentatge superior al 90 % de cel·les tancades.

Es pot projectar tant per la part interior de la obra com per la part exterior. Per les parets (laterals, façanes, entre vivendes), cobertes inclinades o sostres per sota,  la densitat utilitzada és 35 Kg / m3 (a les imatges, de color verd). En canvi per terrasses, terres o cobertes planes on sigui necessari certificar resistència a la compressió > 200 kpa, la densitat utilitzada és 43 kg / m3 que tingui una alta estabilitat dimensional (a les imatges, de color salmó).

Imatges de projeccions per interior o per exterior, en diferents suports

 

A la indústria és necessari aplicar l'escuma de classificació al foc C-s3,d0 (a les imatges, de color blanc).

Projecció d'una rehabilitació. Imatges on es mostra totes les projeccions: parets i sostre (densitat 35 kg / m3 i de color verd); terres (densitat 43 Kg / m3 i de color salmó).


POLIURETÀ INJECTAT (reforma)

Format per els mateixos components, poliol i isocianat, s’introdueix al interior de les cambres d’aire des de baix cap a dalt, mitjançant un tub que es posa dins d'uns forats a la paret (interior o exterior). Per aquest tub s'injecten els dos components simultàniament dins la cambra, on s'expandirà segons després fins a quedar la cambra plena. És la manera d’aïllar més habitual per a les reformes.

L’escuma utilitzada per la injecció és d’una densitat més baixa (<20 kg/m3), una conductivitat més alta (0,036 W/m.K), de cel·la oberta i temps d’expansió més lent. El gruix que s’aplicarà dependrà del gruix de la cámara.